Els alumnes de l'assignatura C03. Seguretat i supervivència en muntanya, fan la primera sortida al bosc a Santa Eugènia de Relat. 

 Els alumnes del CFGM en Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural (CEES) vam anar el passat dilluns dia 24 de setembre de 2018 a realitzar la primera sortida de contacte amb la natura i el bosc a Santa Eugènia de Relat (zona situada al municipi de Sant Feliu Sasserra). Una activitat inclosa l'assignatura C03. Seguretat i Supervivència a la Muntanya. 

Vam sortir de Vic en autocar, direcció a Manresa per l'eix i vam agafar la sortida direcció a Avinyó, donat que és el municipi més proper a aquesta ermita que pertany a Sant Feliu. El guia ja ens estava esperant en el punt en el qual havíem quedat i molt detalladament ens va explicar en què consistia l'excursió (una ruta per camins de baixa i mitja muntanya que ja és l'entorn en el qual ens trobàvem).

Ens va fer caminar fins al riu Relat i un cop vam observar l'entorn, ens vam banyar a la riera de Relat. Just a tocar de la zona en què ens trobàvem hi havia una cascada molt bonica però cal dir que l'aigua era molt freda (com es nota que ja estem a la tardor!). La vegetació que vam poder observar estava formada principalment d'arbres de fulla caduca: vam veure molts roures i pins entre altres espècies típiques de la zona.


També vam caminar descalços i d'aquesta manera ens vam familiaritzar més amb la natura i ens vam sentir com ho van fer en la seva època els nostres avantpassats. Vam continuar caminant i vam arribar a la Torre dels soldats d' Avinyó, construïda el 1852 (S. XIX) la qual va ser un element clau de l'exèrcit liberal per lluitar contra els carlins. La construcció, actualment es troba en mal estat, tot i que hi ha les quatre parets aixecades, no té coberta i la gent hi pot accedir lliurement al seu interior. Una altra activitat que vam fer els alumnes va ser la construcció d'un dolmen, una construcció megalítica realitzada amb pedres que vam posar a terra en posició horitzontal fins a arribar a l'extrem superior amb pedres de mida més petita. Ha estat una experiència amb la qual he après a sentir més el bosc, a escoltar tots els silencis i a sentir-me a mi mateix.

També m'ha agradat aquest fet de mantenir-nos en silenci per tal d'escoltar els sorolls que la mateixa natura ens deixava sentir i viure.

Nil Valero

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis Més informacio